2050: nous models de construcció
02-03-2020

2050: nous models de construcció

Torna

 

El 68 % de la població serà urbana l’any 2050, segons  l'Organització de Nacions Unides (ONU). Avui no supera el 55 %. Davant d’aquesta previsió, és comprensible que ens qüestionem la viabilitat i la sostenibilitat d’un creixement de la població mundial en l’entorn urbà. En aquest article t’expliquem com la indústria de la construcció i l’arquitectura pretenen afrontar aquest nou model plantejant alternatives en l’edificació, els materials i l’eficiència energètica. L’espai, el cost, el temps i la sostenibilitat són quatre variants que ajudaran a entendre el canvi de model al qual s’enfronta el futur de l’arquitectura i la construcció.

 

L’espai disponible

Que les grans ciutats es queden sense sòl per construir i continuar responent a la demanda del creixement de la població és una realitat. Si parlem d’estalviar espai, hi ha dos models d’habitatge nous: en primer lloc, les ja conegudes cases petites o tiny houses, que neixen com a contraproposta a la mida cada vegada més gran de l’habitatge i que recullen un disseny intel·ligent d’altes prestacions tècniques: amb confort i estalvi d’energia; i en segon lloc, les cases paràsit, que es connecten a una altra d’existent —al terrat o en una mateixa façana, per exemple— i neixen enfocades a resoldre les necessitats bàsiques d’habitabilitat.

El temps

La revolució digital va de bracet de la immediatesa, fet que també ha causat que la nostra forma de consumir s’hagi modificat. Les cases prefabricades són un model d’habitatge que respon a aquesta demanda. Per exemple, mentre que els habitatges tradicionals acostumen a estar enllestits a partir dels 18 mesos, els prefabricats requereixen sis mesos d’espera, o menys, per poder disposar d’una llar acabada. Els impresos en 3D, d’altra banda, es podrien construir en 48 hores.

El cost

El cost és un dels condicionants principals quan parlem d’adquirir un habitatge; per això, les cases fabricades en 3D també podrien entrar dins d’aquest bloc, perquè no tan sols les pots tenir en poc temps, sinó que també les pots adquirir per només 6.000 euros. De fet, el preu és un gran avantatge, com demostra el primer barri construït en 3D que s'està desenvolupant a Mèxic, on s’han imprès en ciment 150 cases de 52 m² per a famílies amb recursos escassos.

La sostenibilitat

L’auge de la sostenibilitat, l’eficiència energètica i el respecte pel medi ambient motiven que en aquesta indústria es faci imprescindible desenvolupar materials nous que siguin respectuosos amb el planeta i que consumeixin poca energia.

Fins ara, els materials més utilitzats han estat el formigó, els compostos de fusta i l’acer. Actualment, ja tenim la tecnologia necessària per millorar la vida útil dels materials i les seves propietats. El ciment termocrom i el formigó autoreparable en són dos bons exemples, tenint en compte que el 70 % de la població mundial viu en edificacions amb estructura de formigó. El nom d’aquesta mena de formigó fa referència a la capacitat de reparar-se tot sol que té: aquest material presenta més resistència a agents externs agressius i el seu manteniment suposa una despesa inferior.

Les teules sintètiques també són un recurs excel·lent, ja que poden ser fotovoltaiques i generar prou energia per mantenir un habitatge o estar fabricades amb plàstic reciclat, fet que contribueix a la sostenibilitat del planeta.

Actualment, per a l’aïllament ja es treballa amb el suro i amb el bambú, dos elements sostenibles que optimitzen les qualitats tèrmiques i que també funcionen d’aïllants acústics.

Finalment, el grafè, al qual s’ha donat el sobrenom de “supermaterial”, perquè és cinc vegades més lleuger que l’alumini, és flexible i més resistent a les càrregues i el desgast que l’acer, a més de ser conductor de la calor i l’electricitat. És un material que podria servir per millorar l’eficiència energètica i reduir l’impacte ambiental dels edificis.

En definitiva, l’arquitectura i la indústria de la construcció sempre han estat intèrprets de les necessitats de la població i el reflex de cada etapa de la història. El repte a les ciutats del futur és fer front a aquesta migració exponencial als nuclis urbans. Aquestes indústries aposten per un model de convivència basat en la riquesa mediambiental creada a través de construccions capaces de ser habitables, confortables, modernes i sostenibles.

 

 

‌‌

T’ha resultat útil aquest article?

La vostra classificació
Mitjana (10 Vots)