Cohousing: un nou model de convivència
20-02-2020

Cohousing: un nou model de convivència

Torna

La concepció de l’habitatge com un espai exclusivament privat està canviant cap a un escenari més col·lectiu en el qual les zones comunes tenen una presència més important. Diverses causes, com la crisi econòmica, la congelació dels salaris o l’especulació immobiliària, entre d’altres, han fet aflorar nous projectes d’habitatge alternatius com el cohousing. L’habitatge col·laboratiu canvia la visió de tinença de la propietat, però assegura el dret bàsic a un habitatge digne.

En concret, el cohousing respon a aquestes noves necessitats que es planteja la societat i ofereix a l’usuari un nou model de convivència a mig camí entre la compra i el lloguer. La cooperativa d’habitatge (formada pels socis) passa a ser l’entitat propietària de l’edifici i basa l’esquema de propietat en la cessió d’ús. Paral·lelament, el model de convivència i distribució dels espais (públics i privats) es decideix i personalitza en cada projecte segons les preferències dels socis. És a dir, cada grup d’usuaris decidirà de manera democràtica el volum d’espais comuns i l’ús que s’hi dona, en funció del projecte. 

A més del dret de cessió d’ús, una altra de les característiques principals del cohousing és la propietat col·lectiva. Aquest desig de viure en comunitat també respon a una nova necessitat social, sobretot de la població més gran. L’anomenat cohousing sènior ja té molts exemples reals formats per grups de persones jubilades o fins i tot amics que s’han unit en comunitats autogestionades, per viure una vellesa acompanyada, però sense renunciar a la independència i l’autonomia personal. Aquest model els permet accedir a un habitatge adaptat amb característiques que ells han decidit des del començament i, en alguns casos, fins i tot amb assistència sociosanitària les 24 hores.

El cohousing és una realitat ja instal·lada en països nòrdics com Dinamarca i també al Canadà, els Estats Units i l’Uruguai. A Espanya, de mica en mica es va convertint en una opció factible, sobretot en ciutats com Madrid i Barcelona, en què els preus de l’habitatge estan arribant a uns nivells inassolibles per a molts usuaris.

 

Projectes d’èxit

A Barcelona, Sostre Cívic i La Borda són dues de les cooperatives més actives i amb habitatges ja en ús. Dos d’aquests projectes són Princesa49, situat al barri del Born, en què ja fa un any que hi viuen els socis, i La Balma, al Poblenou, amb els habitatges en fase de construcció. D’altra banda, La Borda, els usuaris de la qual ja viuen a l’edifici des de finals del 2018, ha construït els habitatges en un solar que l’Ajuntament de Barcelona ha cedit a la cooperativa durant 75 anys a canvi d’una quota anual.

Aquesta mena d’habitatges, a més de plantejar un escenari immobiliari alternatiu, promouen una sèrie de beneficis i característiques positives per als usuaris. Des d’iniciatives com Cohousing Spain, que té per missió difondre aquesta classe d’habitatges, asseguren que, a més, l’habitatge cooperatiu compleix 13 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, fet que el converteix en un model òptim per al futur. 

Cristina Cuesta Lerín, fundadora i CEO de Cohousing Spain, ens parla sobre la característica transversal que uneix la majoria d’usuaris del model cohousing: “Els perfils que s’interessen per aquest tipus d’habitatges presenten en comú la consciència que les persones han de ser el motor i centre de la comunitat, i que calen una sèrie de valors comuns; el convenciment dels múltiples beneficis que implica viure en comunitat, i el desig de socialitzar, compartir i cooperar per a una qualitat de vida millor”.

Per tant, unit a aquest perfil d’usuari, l’essència del model cohousing recull una sèrie de característiques i beneficis tant per a l’usuari com per a la societat mateixa, que són intrínsecs al desenvolupament del projecte.

Preu assequible i just

El règim de cooperativa i la reubicació de determinats serveis individuals en espais comuns permet un estalvi en el preu dels habitatges, i fixa aquesta quantitat al marge d’índexs immobiliaris i del mercat. És un sistema més just i assequible per a l’usuari, que accedeix a una propietat de manera més igualitària i sense especulació i invertint segons les seves possibilitats. 

Responsabilitat mediambiental

La participació dels socis des del començament del projecte permet personalitzar elements estructurals i fins i tot triar materials de construcció que, tot i que poden causar uns costos inicials una mica més elevats, els reportaran un estalvi i beneficis futurs de manera contínua. Això és possible gràcies, entre altres coses, a la inversió col·lectiva en determinats serveis que són molt difícils d’assumir individualment (reciclatge, plaques solars, aigua filtrada…). En definitiva, un edifici eficient i sostenible, aconseguit mitjançant la personalització del projecte.

Estabilitat i arrelament

La formació de les cooperatives pot tenir l’origen en un grup de persones ja vinculades anteriorment o en persones que no es coneixen, però que busquen un projecte de vida amb característiques semblants. Això repercuteix directament en la relació que aquest grup té amb l’espai i l’entorn en què se situa l’edifici. El règim de cessió d’ús possibilita aquesta implicació dels usuaris des del començament i, per tant, influeix directament en la relació amb el barri i la zona en què està situat. És a dir, són projectes que atorguen estabilitat i fins i tot fomenten l’arrelament pel fet que es desenvolupen vincles personals amb l’entorn.

Més comunitat

Actualment, llevat d’excepcions, la relació veïnal no acostuma a ser fluida i no va més enllà de la salutació d’ascensor. En els habitatges cooperatius els socis, ara convertits en veïns, ja es coneixen i aquest camí previ durant l’execució del projecte permet establir relacions que van en la línia de l’essència del cohousing. En aquesta mena d’habitatges col·laboratius no es renuncia a la privadesa, sinó a l’individualisme tan establert a la societat. L’esperit de comunitat i de respecte és una màxima que es tradueix en la cura que es té dels espais i les zones comunes que tots fan servir i dels quals són responsables.


En resum, més enllà de les tendències i previsions de futur, el model d’habitatge col·laboratiu s’ha establert i de mica en mica es va convertint en una opció accessible i, sobretot, real per a diferents grups de població.

 

 

‌‌

T’ha resultat útil aquest article?

La vostra classificació
Mitjana (2 Vots)