El sector immobiliari, en època de la COVID-19

La crisi que s’està vivint a escala mundial per la pandèmia de la COVID-19 tindrà unes conseqüències sobretot humanes. A més, aquesta situació modificarà aspectes tan essencials i bàsics que es reflectiran en canvis en la manera de treballar, en els desplaçaments, en les relacions socials; en definitiva, en pràcticament tots els aspectes de la vida.

El sector immobiliari també serà una de les activitats econòmiques més afectades. Qualsevol escenari possible dependrà, principalment, del control del brot i la prolongació de la situació de crisi sense una certa estabilitat. I d’altra banda, també influiran molt en la recuperació les diferents mesures que puguin adoptar les administracions públiques, perquè afectaran directament tant les empreses com els usuaris.

La consultora immobiliària JLL ha fet un informe sobre les implicacions de la COVID-19 en el qual analitza el possible impacte en el sector immobiliari mundial i en l’activitat d’inversors i llogaters. S’hi analitzen els efectes a curt termini en l’aspecte econòmic, l’activitat empresarial i el comportament individual.

Asseguren que el sector immobiliari se’n ressentirà en tots els àmbits i fan una sèrie de previsions en funció del model d’habitatge: residencial, allotjament estudiantil, coliving y i residencials per a sèniors amb model d’atenció sanitària.

Habitatge residencial

A aquest tipus d’habitatge l’afectarà menys la crisi de la COVID-19 perquè representa una inversió a llarg termini. No obstant això, hi haurà més incertesa pel que fa a segones residències i habitatges de zones més turístiques, que depenen de les vendes internacionals i, per tant, del desplaçament dels compradors potencials. 

Allotjament estudiantil

A causa del tancament obligatori i la cancel·lació de les classes presencials, ha augmentat la utilització de models d’educació on-line. A llarg termini, això pot suposar un risc per a aquesta mena d’allotjament, ja que, si es consolida el model d’educació a distància, provocarà menys demanda de nous allotjaments.

Coliving

En el model de cohabitatge la demanda no tindrà un descens significatiu perquè l’interès de l’usuari per aquest nou model d’habitatge no disminuirà. No obstant això, sí que es produirà un augment de despesa en l’adaptació dels nous protocols de protecció necessaris per a les zones comunes, atès que aquests espais són zones d’activitat importants.

Residencials per a seniors amb atenció sanitària

Aquest tipus d’habitatge també mantindrà el nivell de demanda actiu i no disminuirà de manera considerable. Però sí que generarà també una adequació dels serveis i els espais comuns, sobretot en el que està relacionat amb l’atenció sanitària. Per tant, sí que tindrà associades una sèrie de noves despeses de protecció molt més grans i l’adaptació dels protocols necessaris.

A la vista d’aquests futurs canvis en la nostra forma de vida, l’informe recomana a les empreses del sector immobiliari preveure possibles escenaris que incloguin un pla de contingència amb garanties de salut per al llogater o comprador, en cas que els immobles tinguin zones comunes col·laboratives. 

Sumats a aquests possibles escenaris, hi afegeixen una sèrie de factors que inevitablement apunten un descens en la demanda. Causes com la reducció de la mobilitat a tots els nivells i la implementació d’aquests nous protocols i mesures de seguretat fomentaran una previsible desconfiança del consumidor.

D’altra banda, com en totes les situacions de crisi, s’obre una oportunitat perquè els professionals del sector immobiliari puguem aprofitar aquest temps de confinament i impulsar digitalment els nostres serveis. És a dir, ampliar els serveis facilitant tràmits on-line i una atenció al client més personalitzada que, a més, ens permeti estalviar recursos i temps que requereix el model presencial. 

Al fil d’aquesta nova situació, també s’ha obert una finestra d’oportunitat per a les anomenades PropTech (Property Technology), empreses tecnològiques dedicades al sector immobiliari. Això suposa un nou escenari de consum, pel fet que augmentarà la possibilitat d’arribar a més clients. Un cas molt clar és, per exemple, la realitat virtual, que permet fer visites als habitatges sense necessitat que el client es desplaci. És un servei que a més es podrà continuar oferint quan s’hagi superat la situació de crisi i que facilitarà la planificació. 

En definitiva, quan hagi passat aquest temps actual d’incertesa, es podrà començar a albirar el futur real de la situació del sector. Mentrestant, la planificació i la previsió de diversos escenaris seran elements clau per poder superar aquesta crisi.